Avui, finalment, s’ha esfondrat la casa que em va acollir com un fill i on la Glòria va créixer mentre el destí ens esperava…
Gràcies, Ramon, siguis on siguis.
L’ametller s’alça encara, amb força i orgull, darrera les runes. Com tu ho vas fer durant tant de temps…
“Som el que fem, sobretot el que fem per canviar el que som”
“Una alegria compartida és transforma en doble alegria, una pena compartida es menys pena”
Viure amb tu, compartir la vida plegats m’ha ajudat a sobreviure. La natura sempre ha estat present entre nosaltres, el mar -l’ametller. l’ametller- el mar.
Però el millor de tot és tenir-te a tu. Tu que tens la fortalesa de l’ametller i l’energia del mar.
T’estimo. i m’agrada compartir la teva sensibilitat.
Gracies per ser com ets.