Feeds:
Entrades
Comentaris

Arxiu de la ‘Poemes’ Categoria

La poesia…

Quantes hores m’ha robat la poesia,
que serien avui coneixement!:
podria ser un expert
en totes les branques de la física,
és cert,
però no per això deixaria de morir
-i sabria més del món i menys de mi-.
David Jou (Sitges 1953)

Llegeix el fil sencer »

La poesia?

La Poesia?
Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l’aigua pura i dura
d’una font emboscada

Carles Riba (1893-1959)

Llegeix el fil sencer »

Res no és mesquí

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894-1924)

Llegeix el fil sencer »

NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR
Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel·ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última [...]

Llegeix el fil sencer »

La nit de sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta [...]

Llegeix el fil sencer »

Dóna’m la mà
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el [...]

Llegeix el fil sencer »

Llegeix el fil sencer »

Llegeix el fil sencer »