La poesia…

Quantes hores m’ha robat la poesia,
que serien avui coneixement!:
podria ser un expert
en totes les branques de la física,
és cert,
però no per això deixaria de morir
-i sabria més del món i menys de mi-.

David Jou (Sitges 1953)

Read Full Post »

La poesia?

La Poesia?

Cal cercar-la on tu saps ja

que és, com la Gràcia

o l’aigua pura i dura

d’una font emboscada

Carles Riba (1893-1959)

Read Full Post »

Res no és mesquí

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894-1924)

Read Full Post »

Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia

NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR

Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel·ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit

Moltes felicitats, Joan!

Read Full Post »

La nit de Sant Joan

La nit de sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

De l’espectacle ‘Nit de Sant Joan’, de la companyia Dagoll Dagom, de l’any 1981.

Lletra de la cançó: Joan Lluís Bozzo; música: Jaume Sisa.

Read Full Post »

Poema

Dóna’m la mà

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Read Full Post »

Tempus Vernum- Video

Read Full Post »

Tempus Vernum – (Enya) Video – Lletra i traducció

Read Full Post »